Alessandro Scarlatti va ser un dels creadors de l'estil napolità d'òpera que va predominar durant el segle XVIII i el primer compositor d'òpera que va diferenciar amb precisió els estils de l'ària i del recitatiu en els seus drames per musica com deia a les seves obres.
Les obertures napolitanes van seguir des de llavors la pauta marcada per Scarlatti. Estan formades per tres moviments (ràpid, lent i ràpid). Va incloure l'ària da capo s'estructura en tres parts (ABA) que va predominar en l'òpera del segle XVIII. Va ampliar l'orquestració operística amb trompetes, oboès, flautes, trompes i corda. Totes aquestes innovacions van donar una forma més rígida a les seves obres, contrastant amb la llibertat que exhibeixen les que Claudio Monteverdi va compondre cent anys abans.
Es conserven unes 70 òperes de Scarlatti i durant el segle XX s'han començat novament a programar, després de més de dos-cents anys d'oblit. Els seus més de 600 cantates contenen nombroses innovacions harmòniques que en conjunt van representar un avanç per a la música del seu temps.
